Ahir, abans de començar el partit, tot eren corredisses, amunt i avall. No era per menys: en una setmana els Vitalicio han girat la classificació com un mitjó amb dues supergolejades de 7 i 12 a 0. Les corredisses eren per comprovar la diferència de gols (virtualment perduda) i per veure si podíem canviar les regles abans d'acabar la competició, cosa no gaire esportiva, tot i la injustícia del sistema de competició de la copa. Amb aquest panorama només quedava una opció: una jumbogolejada de 15 a 0. La nit era propícia, perquè l'altre equip va jugar amb un menys tot el partit. Però no comptàtvem amb la nostra precipitació i la bona forma física dels altres. Ni amb el mal joc. Al final, vam guanyar 7-2. Només queda un miracle, que Vitalicio no guanyi el seu últim partit contra Web.on.es. En tot cas, aquesta ha estat una bona copa, almenys millor que la de l'any passat. Salutacions i bon Nadal.
El partit d'ahir contra les Alimañas va ser més difícil del que s'esperava. Sembla mentida que aquest equip vagi penúltim i no estigui més amunt en la classificació. Ja s'ho faran. El cas és que ens va costar arrancar i les alimanyes van dominar durant la primera part. Cap al final, però, vam començar a fer jugades més elaborades. Els dos gols ràpids al final de la primera part (Marc A. i Toni) els va deixar tocats (aquest equip té la moral fluixa, potser per això van tan malament). La segona part va començar amb la lògica pressió de les alimanyes, però un gol de «churro, media manga, mangotero, adivina lo que tengo en el puchero» del Gatito va deixar un 3-0 difícil de remuntar. Amb tot, al final ens van posar contra les cordes fent dos gols, però no ens vam posar nerviosos i no van passar d'aquí. Cal destacar el llançament de fora de banda de l'Arnau Marín contra el cap d'un jugador que se li posava al davant per dificultar-li la sacada. A aquest pas, l'Arnau es convertirà en el Luís Enrique de la resta d'equip.