Partit sense pretensions, sols interessant per veure si es podien arribar als 10 gols. No s'hi va arribar, per tant, es va jugar malament. Què dic, malament, fatal! L'únic consol és que vam superar els 100 gols en lliga. Si guanyem els Vitalicio, possiblement tindrem la lliga a la butxaca gràcies a la diferència de gols (som l'equip que ha fet més gols i n'ha encaixat menys).
Segon partit de l'stage del camí cap al Camp Nou. Ara per ara, sembla un rosari d'empats de múltiples de tres. No seria gens estrany que el pròxim partit de preparació acabes 9 a 9, o potser 12 a 12, segons quina sigui la progressió assolida. El partit va començar sense els equips al complet (deu per equip) i va acabar amb un sparring menys, l'Edu Prats, que es va lesionar de consideració. Els socis necessiten millorar, però si la resta d'equips de socis no són com els sparrings, arribar al Camp Nou no és una utopia.
Passada la setmana tràgica i la dels despatxos, ahir vam poder treure una conclusions. La lliga encara és a l'abast. Web.on.es va perdre l'últim partit contra Vitalicio i ara estem empatats a 44 punts, però amb millor diferència de gols. La torna, però, és que Vitalicio s'ha posat, amb 38, a només sis punts de diferència i amb dos partits menys. És a dir, si els guanya tots dos hi podria haver un triple empat al capdavant. Si algú té el calendari a mà podria mirar si juguem contra Vitalicio (i me'l podria enviar a mi, de passada) i ens els follem, tal com vam fer ahir amb la canalleta, que van arribar al camp amb les seves cheerleaders. El cas és que, com comença a ser habitual, vam començar jugant amb dos jugadors menys, però controlant en defensa. Poc després es va incorporar Gatito al camp, després d'arribar amb parsimònia vestit d'Emidio Tucci. Quan el Joan Pujol era a punt d'entrar al camp, Tripodes va fer el primer gol: 0-1. Cap problema, un cop igualtats d'efectius, Penyita va treure la màquina de traçar jugades i la canalleta va rebre una repassada de collons. Pim, pam, pum, 4-1 i a cascar-la, mitja part. A destacar la lesió de l'Arnau Marín a la primera part, fruit d'una caiguda per la inèrcia d'una correguda (sense doble sentit, era per la rima). La segona part, cap problema, Penyita va controlar i les coses només es van complicar a falta de 30 segons per al final, quan van fer el 5-4 i es van posar a només un gol. Ens va quedar temps per fer el 6-4, després d'una jugada personal del reaparegut Martí Cillero, que ahir va començar a fer les primeres passes després d'una llarga recuperació. Així doncs, la lliga segueix a l'abast.
Ahir va començar l'stage de pretemporada dels socis que van camí del Camp Nou amb el partit disputat contra un equip sparring. El matx es va jugar a Can Caralleu i va acabar en taules. Entre l'equip dels sparrings cal destacar la reaparició del porteri Ligüi, la intervenció del Marçal, corrent per la banda dreta, el Gerard, l'Arnau Marín, corrent amunt i avall (a la segona part va cambiar de bàndol), Peig en defensa, correcte en la cobertura, i l'Edu Prats, que, després d'una absència de cinc anys dels terrenys de joc, va fer una actuació prou digna. A destacar un còrner que va llançar que va acabar en un gol de cap. Per la banda dels socis, cal destacar l'alienació del tàndem Jordi Gasull-Marc Alba, que va foradar en dues ocasions la porteria contrària. El partit semblava que es decantaria del cantó dels sparrings (quin mal començament hauria sigut), però el gol d'un soci va acabar anivellant el matx. Es nota encara la falta de rodatge dels socis, la distància excessiva entre línies, sobretot entre el migcamp i la davantera, molt desassistida i l'absència d'un porter segur. Cal destacar entre els socis els coneguts, és clar: Gatito, Joan Pujol, Gerard Franco, Jordi Gasull i Marc Alba. A la banda, encara lesionats, els germans Cillero.
Penyita, 3 - Gedas, 0
Així és, sense moure ni un pel ni suar una gota. Primera victòria des que vam iniciar l'era dels blogs. Sembla, doncs, que la sort torna a canviar. Aquest any, però, és com si per guanyar la lliga haguem de recórrer als despatxos.
Aquest dijous tindrà lloc a Can Caralleu el mini stage de concentració de cara al torneig exclusiu per a socis del FCB. L'objectiu és arribar al Camp Nou i trepitjar la gespa dels escollits. Abans, però, haurem d'escalfar motors i la millor manera de fer-ho és practicar, practicar i practicar. Qui vulgui venir a jugar el dijous un partit de futbol gran (dos equips d'onze jugadors cadascun, si sobra algú, farà d'àrbitre), que ho faci saber aquest dimecres. La recompensa s'ho val.